Briòfits

Contingut

Què són?

Els briòfits són petites plantes terrestres d’organització senzilla que comprenen organismes molt populars com ara les molses i d’altres grups menys coneguts com les hepàtiques i els antocerotes.

Es caracteritzen per tenir un cicle vital en el que la part que veiem normalment correspon a un gametòfit verd i en determinades èpoques de l’any trobem un esporòfit que forma les espores i resta fixat a la planta verda.

Quin aspecte tenen?

El gametòfit de les molses i d’una part de les hepàtiques (les hepàtiques folioses) està format per un caulidi (tigeta) amb fil·lidis (petites fulletes); altres grups d’hepàtiques (les hepàtiques tal·loses) i els antocerotes tenen un gametòfit en forma de làmina verd.

Quan en determinades èpoques de l’any surten els esporòfits, aquest es desenvolupen sobre el gametòfit verd i presenten una seta mes o menys llarga i al capdamunt una càpsula amb espores.

On viuen a la ciutat de Barcelona?

Els briòfits són organismes que depenen de la humitat ambiental, per això els podem trobar en llocs ombrívols i humits del parcs o carrers de Barcelona, a prop de les fonts, i en les escorces d’arbres. Però també poden viure en ambients més secs i zones obertes sobre pedres, murs i teulades.

Com s’observen?

Els reconeixerem a simple vista, però per a la seva millor identificació és aconsellable l’ajuda d’una lupa binocular de petit augment (10x)

Per a la seva identificació

Els criteris emprats per a una correcta identificació dels briòfits inclouen caràcters macroscòpics o que s’observen amb la lupa binocular i caràcters que precisen de l’observació al microscopi. En un primer pas, l’observació de la morfologia de la planta ens permet identificar els diferents grups: molses, amb fil·lidis disposats de forma helicoïdal; hepàtiques folioses, amb fil·lidis en dues fileres; hepàtiques tal·loses i antocerotes amb cos laminar.

La recol·lecció dels briòfits no demana, en general, una tècnica molt especialitzada. Es recomanable utilitzar una navalla per separar-los del substrat, i quan són de mida molt petita i delicats s’agafen amb una petita part del substrat.

Un cop recollides les mostres, es guarden en sobres de paper en els que anotarem: la localitat (carrer, parc), l’ambient, el substrat (pedres, mur artificial, teulada, escorça,….), data de recolecció, nom del recol·lector.

Aquests són els itineraris associats: