Fongs

Contingut

Què són?

Els fongs són organismes descomponedors i d’organització senzilla, que viuen sobre matèria orgànica morta (fongs sapròfits) o viva (fongs paràsits), o que poden viure de manera simbiòtica amb plantes (micorizes) o algues (líquens).

Quin aspecte tenen?

Poden ser microscòpics (com els llevats), formar estructures simples (com les floridures) o construir estructures reproductores visibles a distància, com els fongs que fan bolets.

On viuen a la ciutat de Barcelona?

A part dels forns, podem trobar llevats en qualsevol fruita en descomposició (especialment plàtans i cireres d’arboç), en el nèctar de flors oloroses, en les ferides d’arbres on s’escola saba, o en les tiges de figuera de moro quan es comencen a descompondre. També podem trobar-ne en la pell de l’esquena de molts companys (com a paràsits lleus) o en els peus (no els toqueu que tenen molta capacitat infectiva). Les floridures són extraordinàriament corrents, fins i tot a la nevera de casa o en la fruita macada. Se’n poden trobar bons exemplars en mercats, en els marges de camins, sobre fruites, fulles en descomposició o excrements, ja siguin de petits insectes, com de conill o fins i tot de gossos. És millor no buscar-ne sobre fems d’ocells. També viuen en qualsevol substrat humit (cartró, les vores de la cortina de bany, paper pintat), insectes morts, bolets morts, fusta en descomposició, etc. Els bolets, ja siguin sapròfits o micorízics, els trobarem en ambients frescals o humits, capgirant troncs, branques o fulles, adherits a les soques d’arbres o tronc amunt, i, també, en el terra del bosc.

Com s’observen?

Acostuma a ser de gran utilitat una petita lupa de camp. Sovint les floridures s’observen millor després de cultivar-les uns dies en una cambra humida (que podem fer de manera molt senzilla, ja us donarem informació)

Un cop al laboratori, és molt pràctic observar-los amb l’ajut d’una lupa binocular, i per estudis fins, amb un microscopi.

Per a la seva identificació

En ser un regne molt extens, cada grup de fongs te la seva metodologia pròpia. Pel que fa als fongs senzills és molt útil cultivar-los sobre medis estèrils disposats en plaques. Cal analitzar les estructures de multiplicació i les dimensions i coloracions que obtenen sobre diferents medis i temperatures de cultiu. Per a identificar les espècies calen estudis microscòpics.

Els bolets poden identificar-se per la seva morfologia externa i la seva anatomia. Amb certa pràctica, podrem diferenciar els gèneres més corrents sense l’ajut del microscopi. Per una identificació correcte, cal realitzar esporades (recollir les espores que deixen anar en una nit), i analitzar-ne el color i la seva morfologia microscòpica. Sovint cal observar l’estructura d’una làmina i les cèl•lules productores de les espores (basidis, ascs) o els seus acompanyants en els teixits fèrtils (cistidis, paràfisis).

És millor no tocar materials colonitzats per floridures, ni inhalar-ne les espores. El més adequat és tocar les estructures de multiplicació (les que produeixen espores) amb un bastonet amb cotó estèril i disposar-lo dins un sobre de paper on anotarem les dades del lloc de recol•lecció, nom del substrat on l’hem collit, dia i nom del recol•lector. Si la floridura és senzilla de recollir, en retallarem el substrat i el guardarem (dins una bosseta de plàstic) en el mateix sobre de paper. Cal estudiar-ho o iniciar-ne el cultiu el mateix dia de la recol•lecció

Els bolets cal collir-los sencers, clavant un ganivet sota el seu peu i aixecant-los amb una mica de terra. Un cop netejats del terra que puguin portar, els embolcallarem amb paper d’alumini o paper impermeabilitzat, deixant espai lliure, sense prémer. És útil afegir una fulla dels arbres o arbusts que estan a la seva vora, per a poder identificar-ne l’espècie vegetal amb la qual estableix micorizes, si és el cas. Cal anotar-ne la localitat, vegetació i especies vegetals properes, dia i nom del recol•lector.

Aquests són els itineraris associats: