Formigues

Contingut

Què són?

Les formigues són insectes pertanyents a l’ordre himenòpters, juntament amb les vespes i les abelles. Són animals socials que viuen en colònies que poden tenir desde uns pocs individus a molts milers, segons la espècie. En aquestes colònies, nomès un individu, o uns quants en algunes espècies, es reprodueixen, són les reines. La resta de la colònia està formada per obreres, femelles estèrils i sense ales. Els mascles neixen nomès a la época de la reproducció.

A la major part d’ecosistemes de la Terra, les formigues constitueixen un grup dominant entre els insectes pel seu nombre i la seva biomassa.

Quin aspecte tenen?

Tothom sap què és una formiga, però és important considerar dues estructures del cos de les formigues, perquè hi ha algunes espècies de vespes sense ales que a primera vista ens poden semblar formigues:

-Les antenes en forma de colze.

-La presència d’un pecíol (o pecíol i pospeciol) entre tórax i abdomen.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mirant les fotografies adjuntes es pot entendre prou bé aquestes característiques de les formigues.

Les formigues alades, que poden fer vols nupcials realment impressionants pel nombre d’individus que hi participen, són els mascles i les futures reines de noves colònies.

On viuen a la ciutat de Barcelona?

Les formigues es troben una mica arreu: als parcs i jardins, als carrers, als arbres, i fins i tot dins les cases. Segons les diferències d’ambient, trobarem unes espècies o unes altres. A una ciutat part de les espècies trobades formaràn part de la comunitat de formigues típica de la zona i que habiten les zones silvestres circundants, però unes altres seràn espècies introduides que nomès viuen a prop nostre (tot i que algunes d’elles tenen un gran potencial invasor tambè als ambients autòctons, on poden representar un problema greu per a les espècies nadiues).

Com s’observen?

Algunes espècies són molt aparents durant una passejada, sigui pel seu “gran” tamany, o per les fileres que formen fins els llocs de recol.lecció del menjar. D’altres necessiten de més atenció per ser vistes, ja que són o bé petites, o bé nocturnes, o busquen menjar de manera solitària, o gairebé mai surten a la superfície.

Moltes espècies fan el formiguer sota les pedres, per aprofitar la seva calor quan els hi toca el Sol, així que aixecar.les és un bon mètode per trobar els nius. S’han de mirar les plantes tambè atentament, ja que moltes espècies de formigues obtenen part del seu aliment de les excrecions sucroses dels pugons. Si es deixa una mica de menjar dolç o greixós (o ambdues coses) a terra, al cap d’una estona el trobarem rodejat d’obreres. Observant al llarg del temps, poden passar per aquest esquer diverses espècies que es van desplaçant les unes a les altres, fins que finalment es queda la espècie que sigui la més dominant localment.

 

Per a la seva identificació

Per norma general, per la identifiació de les formigues basta observar alguna obrera. Però el correcte de cara a una identificació precissa seria recolectar en un pot amb alcohol una desena d’obreres pertanyents al mateix formiguer. Com a tota mostra, aquesta s’hauria d’etiquetar adequadament posant la data i el lloc de recol.lecció, i el nom del recol.lector. Si hi ha diversos tamanys s’hauria d’agafar una mostra representativa de la diversitat de tamanys.
En altres casos, cal fixar-se en els mascles o en les reines, ja que les obreres de espècies molt properes poden ser pràcticament indistingibles. Per tant, cal recollir exemplars alats si s’observen dins un niu.
Caràcters importants de manera general per a la identificació de les formigues són la estructura del peciol, el color, la pilositat, etc.