Heteròpters

Contingut

Quèsón?

Les xinxes de camp, Heteròpters, són insectes amb desenvolupament de metamorfosi senzilla a través de cinc nimfes (també anomenats juvenils), que per la seva forma s’assemblen als seus progenitors, i viuen de la mateixa manera que ells. Es poden trobar sobre tot a la vegetació, però també sota les escorces, a la fullaraca, al sòl, sota les pedres, a les molses, dins de les cases, a les aigües dolces i, en el cas d’algunes espècies exòtiques, també sobre el mar. Es poden alimentar de plantes, fongs, espores, pol•len, llavors, matèria orgànica en descomposició, depredar altres insectes o xuclar sang, com és el cas de les xinxes dels llits o els redúvids triatomins, aquests darrers exòtics a la nostra fauna. Pels seus efectes, algunes espècies són perjudicials pels interessos humans, ja que són plagues de vegetals d’interès econòmic, o bé tenen importància sanitària per la seva alimentació hematòfaga, essent els triatomins vehicle de la greu malaltia de Chagas. Altres espècies, al contrari són beneficioses perquè depreden insectes perjudicials pels conreus o boscos.

Quin aspecte tenen?

Les xinxes de camp poden tenir aparences molt diferents, com podem veure a les fotos que segueixen.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara bé, les xinxes de camp es poden caracteritzar per les ales anteriors, de base consistent (còria) i punta membranosa (membrana) són característiques del grup, i s’anomenen hemèlitres.

 xinxe06

També les peces bucals són característiques del grup. Les peces bucals típiques d’un insecte (mandíbules, maxil•les, llavi) s’allarguen i formen un estilet suctor (bec o rostre). La digestió és externa, de manera que en clavar el bec a l’aliment, la xinxa aboca enzims digestius, i obté un producte fluid que pot xuclar amb facilitat.

xinxe07

On viuen a la ciutat de Barcelona?

Els podem trobar sobre arbres, arbusts i vegetació herbàcia, ja sigui d’indrets més silvestres com és ara la Serra de Collserola o als parcs urbans, als testos dels balcons, als indrets abandonats on hi creix vegetació espontània, als marges de camins, als petits horts urbans, etc., i també es poden capturar prop de llums encesos. En el cas dels aquàtics, allà on la qualitat de l’aigua permeti la seva supervivència.

Com s’observen?

Al camp, es poden veure a simple vista, bàsicament degut a que es mouen. Al laboratori normalment s’utilitza una lupa binocular.

Per a la seva identificació

Sortosament disposem de bona bibliografia per estudiar les xinxes de camp, que permet identificar les més de 1000 espècies censades fins avui a Catalunya. Els criteris de classificació inclouen diferents caràcters externs tant qualitatius com quantitatius (forma del cos, de les antenes, de les potes, del cap, o bé proporció relativa entre els artells antenals, de les antenes amb el cos, de l’amplada del cap amb la del pronot, etc.), però en molts casos cal recórrer també a la dissecció de peces genitals masculines, que són característiques de cada espècie.

Peces genitals masculines per a distingir dues espècies d’antocòrid del gènere Orius.

xinxe08

La conservació de les xinxes de camp es pot fer en petits flascons de vidre o tubs de plàstic, hermètics, amb alcohol (etanol) de 70º. La identificació de les mostres es fa amb etiquetes de paper blanc, on amb llapis es pot escriure el lloc i data de recol·lecció, la planta hoste si se sap, o bé detalls ecològics (sota pedres, pineda, etc.), i el nom del recol·lector. Aquestes etiquetes es fiquen dins del flascó conservador, ja que el llapis no s’esborra amb l’alcohol. L’alcohol de 70º es pot fabricar de manera casolana a partir d’alcohol de 96º de la farmaciola, rebaixant-lo amb un rajolí d’aigua destil·lada.