Mixomicets

Contingut

Què són els mixomicets?

Malgrat que també són coneguts com a fongs mucilaginosos, els mixomicets no són fongs. Si hem de buscar-los un parentiu, el grup al qual es troben seria el de les amebes, però dins d’aquest, presenten unes característiques molt notables. Es tractaria, per tant, d’un grup del regne dels protoctistes. A l’actualitat es coneixen al voltant de les 900 espècies de mixomicets.

El cicle de vida d’un mixomicet s’inicia amb la germinació d’una espora haploide que dóna lloc a una cèl·lula dotada d’un flagel. Aquestes cèl·lula flagel·lades neden pel medi aquós que recobreix el substrat, nodrint-se de bacteris. Si les condicions del medi es tornen menys humides, les cèl·lules flagel·lades tenen la capacitat de transformar-se en mixamebes, perdent el flagel i passant a desplaçar-se mitjançant pseudopodis. En aquells casos en els quals l’entorn esdevé excessivament sec, les mixamebes donen lloc a formes de resistència, anomenades microcists, en les quals es mantenen fins a que les condicions ambientals tornin a ser adequades, quan s’obren, tornant a donar lloc a mixamebes.

De la mateixa manera, una mixameba pot tornar a desenvolupar flagel i convertir-se en cèl·lula flagel·lada si les condicions ambientals tornen a ser idònies.

Tant les mixamebes com les cèl·lules flagel·lades poden dividir-se, incrementant el seu nombre al substrat i constituint una població.

Fins aquí, tot sembla més o menys normal, amb la curiositat de l’intercanvi entre cèl·lules flagel·lades i mixamebes. Ara comencen els fenòmens més sorprenents. Arribat el moment, dues mixamebes, dues cèl·lules flagel·lades, o una de cada, poden fusionar-se entre elles, comportant-se com a gàmetes, i donant lloc a un zigot diploide. Aquest zigot iniciarà una sèrie de divisions nuclears, i incrementarà el seu protoplasma, però sense divisió cel·lular. Això vol dir que arribarà a ser una massa protoplasmàtica gran, de vegades molt, fins a 20 cm de diàmetre, a la qual circulen milers de nuclis: el plasmodi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quin aspecte tenen?

Molts d’aquests plasmodis tenen mides que els fan visibles a simple vista, presenten colors que els fan destacar sobre el medi ( grocs, blancs, rosats… ) i un aspecte mucilaginós que els ha guanyat l’equívoc nom de fongs mucilaginosos.

I el més sorprenent: es mouen. Els plasmodis es desplacen, reptant sobre el medi i engolint tot allò que troben: bacteris, algues unicel·lulars, materials orgànics…

No tots els plasmodis són com aquests: d’altres són molt petits, microscòpics, i d’altres constitueixen xarxes molt primes, de vegades a l’interior del substrat.

On viuen?

Els plasmodis necessiten, com les altres fases de la vida d’un mixomicet, d’un medi humit. Si el substrat perd humitat, o les condicions es tornen adverses, el plasmodi es compactarà i es convertirà en una mena de taca de cera. Es tracta d’una forma de resistència anomenada escleroci, que en el moment en el qual les condicions tornin a ser les adequades regenerarà novament el plasmodi.

En un moment donat, i com a resposta a determinats factors, el plasmodi migrarà, desplaçant-se cap a entorns menys humits i més exposats, iniciant la seva fructificació. Es condensarà formant nòduls que originaran els esporocarps. Aquests esporocarps poden presentar formes molt diverses: des de plasmodiocarps, amb formes que recorden les d’un plasmodi; passant per petites esferes o coixinets sobre el substrat, fins a estructures amb un peu diferenciat que suporta una esporoteca de formes variades. A l’esporocarp es produiran les espores haploides, que seran les encarregades de tancar novament el cicle del mixomicet.

Com s’observen?

Un cop vist això, podem deduir que durant les nostres passejades per la natura podem trobar mixomicets en dos estadis del seu cicle: en forma de plasmodi o en forma de fructificació.

Lamentablement, no podem identificar un mixomicet a partir del seu plasmodi. En aquests casos s’ha d’esperar a que fructifiqui, ja que l’estudi de la fructificació i la morfologia de les espores són la clau de la determinació de l’espècie.

Podem trobar els plasmodis o els cossos fructífers dels mixomicets fonamentalment sobre restes vegetals: fulles seques, branquetes caigudes, fusta de soques o troncs caiguts, sobre l’escorça d’arbres vius o morts… però en entorns sempre amb una certa presència d’humitat.