Plantes

Contingut

Què són?

Les plantes són organismes (usualment) fotosintètics organitzats (típicament) en arrel, tija i fulles que presenten teixits conductors com ara els “nervis” de les fulles o les fibres de les tiges.

Quin aspecte tenen?

Poden ser des de petites herbes, de port menut i aparença discreta, fins a grans arbres, imponents, majestuosos. Distingirem però dos grups principals, que no es caracteritzen per la mida, sinó per la manera en què es reprodueixen.

– Les falgueres i els seus parents propers les cues de cavall (Monilòfits), es reprodueixen mitjançant espores, i per tant mai no presenten flors. Són plantes herbàcies, amb rizomes més o menys llargs, i presenten bé a les fulles, bé en alguna secció de les tiges, esporangis, és dir, estructures encarregades de la producció d’espores.

Les plantes que es reprodueixen amb llavors, la majoria de les quals fan flors més o menys aparents (Espermatòfits). En aquest grup s’inclouen gairebé totes les plantes vasculars que podem trobar a la nostra ciutat, siguin representants plantats a parcs i voreres, o espècies que s’hi fan espontàniament, aprofitant els racons que els ofereix la geometria urbana. Podem distingir-hi les gimnospermes (pins i afins) de la resta (angiospermes) perquè els primers no fan fruits veritables, sinó cons (pinyes) per bé que alguns representants exòtics conreats puguin presentar estructures estranyes i curioses, portadores de les llavors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

On viuen a la ciutat de Barcelona?

Les falgueres habiten ambients humits i frescos, especialment en parcs que mantinguin algun racó ombrívol; alguna falguera utilitzada en jardineria (Nephrolepis exaltata) però ha aconseguit establir-se en alguns talussos i escletxes de parets periurbanes, no necessàriament gaire humides. Les cues de cavall, que sovint tenim per exigents en quant a la humitat, colonitzen amb èxit el balast ferroviari a cel obert, alguns marges de carreteres i fins i tot alguna gespa poc cuidada.

Les plantes amb llavor, molt diverses, ens acompanyen diàriament. L’arbrat viari, les tanques dels parcs, els testos dels balcons, les parades dels mercats,… en són plens de plantes que ens proporcionen ombra, gaudi, flaires, aliment… Però no només podem trobar les plantes que l’home hi posa a la ciutat, sinó també tot un seguit que ens acompanyen, colonitzant qualsevol racó que se’ls ofereix. Els escocells dels arbres, les escletxes entre les llambordes, les fissures entre les parets i el terra, els solars recentment oberts esperant un nou edifici… tots ells allotgen nombroses espècies, que ningú no les hi ha posat, però que mercès a les seves “habilitats” colonitzadores hi arriben i prosperen. Fins i tot alguns ambients inversemblants són colonitzats per plantes amb llavors: teulades, canalons, la part superior d’un mur on s’hi acumula prou pols, els espais entre les fulles velles de les palmeres plantades, alguns forats a les branques dels arbres…

Com s’observen?

No calen unes qualitats excepcionals per trobar plantes a la nostra ciutat. Però, per poder trobar aquelles menys corrents o menys conspícues, és convenient mirar al terra (o enlaire) amb calma, deixant-nos portar per un color o una textura inesperats en el paisatge urbà. Molt sovint les plantes vasculars són prou grosses com per poder estudiar-les a simple vista, però un treball de detall -especialment amb les espècies més menudes- freqüentment requereix l’ajut d’una lupa de mà com a mínim.

Per a la seva identificació

Les plantes vasculars constitueixen un grup força divers, tot i que sovint les espècies més freqüents es poden reconèixer fàcilment. Els especialistes sovint tenen prou amb una mostra minsa per poder identificar la planta en qüestió. No obstant, existeixen grups uns mica més conflictius (com les gramínies) que requereixen observacions sinó de tota la planta, com a mínim de les seves flors (en el cas de les gramínies, sempre molt discretes), o fer observacions detallades de fulles.

Les mostres de plantes s’han de recol•lectar, preferentment, el més senceres possibles per garantir la seva identitat, amb tiges, fulles i sempre que sigui possible amb flors o fins i tot fruits. Per a l’estudi immediat de les mostres el millor és posar-les en bosses de plàstic, que eviten que perdin massa humitat, es panseixin i quedin irreconeixibles. Cada mostra, per a què sigui útil posteriorment, ha d’anar amb una etiqueta on s’hi identifiqui, com a mínim, la localitat (carrer, parc, dades GPS, etc. amb la màxima precisió de dades), la data i el recol·lector (el nostre nom i telèfon o correu electrònic).

Per conservar les mostres per al seu estudi posterior convé que la mostra es preservi el més sencera possible, i això es pot aconseguir premsant-la. Per premsar-la cal col•locar-la dins d’un paper de diari, posar uns quants més entre mostra i mostra per evitar que les parts dures d’unes facin malbé les altres, i aplicant pressió posant-hi uns quants llibres (10-15 kg) a sobre. Els plecs de paper entre mostres s’han de canviar cada dos o tres dies fins que absorbeixin gairebé tota la humitat de la planta.