Artròpodes
Contingut
Què són?
Els artròpodes constitueixen aproximadament el 80 % del total de les espècies animals que es coneixen en l’actualitat. Aquesta àmplia distribució es deu al gran èxit que han tingut algunes estructures que en formen el cos, cosa que els ha permès conquerir una gran quantitat d’ambients diferents, tant aquàtics com terrestres. Potser l’estructura més important és l’esquelet rígid que els envolta exteriorment, l’exosquelet, format per una substància fabricada pel mateix organisme: la quitina. Aquest esquelet és compost per una gran quantitat de peces articulades entre si, que permeten el moviment de les diferents parts del cos, moviment que es fa gràcies a un sistema muscular ben desenvolupat que es troba unit a determinats punts de la superfície interna de l’esquelet. Per permetre el creixement de l’animal, l’esquelet ha de mudar periòdicament, ja que augmenta de mida a mesura que ho fa l’organisme.
El cos dels artròpodes apareix segmentat en diverses regions. Atès que algunes d’aquestes, com l’abdomen dels crustacis, s’assemblem als metàmers dels anèl·lids, es creu que van evolucionar a partir d’aquests organismes. Alguns d’aquests segments són proveïts de parells d’apèndixs articulats i allargats, que constitueixen les potes amb les quals l’animals es desplaça. Les potes poden estar especialitzades per caminar, nedar, excavar, etc. i adquireixen formes variades. Per tal de capturar els diferents espècimens ens podem servir de diferents estris: pinces toves, pinzells, aspiradors entomològics, caçapapallones, mànegues de rastreig, trampes…
Principals grups
- Aràcnids
- Crustacis
- Miriàpodes: centpeus, milpeus i afins
- Col·lèmbols
- Odonats (libèl·lules i espiadimonis)
- Dictiòpters (paneroles, pregadéus i afins)
- Dermàpters (tisoretes i afins)
- Fasmòpters (cavalls de faves)
- Ortòpters (grills, saltamartins, llagostes i afins)
- Homòpters (cigales, pugons, cotxinilles i afins)
- Heteròpters (bernats i xinxes)
- Coleòpters (escarabats)
- Himenòpters (vespes, abelles, formigues i afins)
- Formigues
- Lepidòpters (papallones i falenes)
- Dípters (mosques, mosquits, tàvecs)
- Altres insectes
Com s’observen? Per a la seva identificació
Cal saber, però, que molts cops per a determinar l’espècimen no cal sacrificar-lo i amb una bona fotografia és suficient. D’aquesta manera, després de la captura per a l’observació, el podem alliberar i retornar al seu medi. Si feu fotografies amb la vostra càmera, les podeu portar al laboratori d’estudi de mostres zoològiques de l’activitat, situat a la Masia del Jardí Botànic Històric o ens les podeu enviar al correu gmaso@bcn.cat per posteriorment poder realitzar la difusió, amb els crèdits corresponents, del llistat complet del que s’ha trobat.
Tot i així, si per a poder determinar-los cal que els recol·lectem, seguirem diferents procediments depenent del grup biològic o de l’estadi de desenvolupament:
– Un pot amb serradures impregnades amb acetat d’etil (líquid que accelera la mort i els deixa flexibles), és el millor mètode per a: ADULTS DE COLEÒPTER, HIMENÒPTER I ODONAT, I PER A NIMFES I ADULTS D’HETERÒPTERS, DERMÀPTERS, DICTIÒPTERS, FASMÒPTERS, HOMÒPTERS, ORTÒPTERS, ENTRE ALTRES GRUPS MÉS PETITS. És molt important que fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, s’anotin les dades de recol·lecció, que detallarem unes línies més avall.
– Un pot amb alcohol al 70 %, és el millor mètode per a: ARÀCNIDS, MIRIÀPODES, CRUSTACIS, FORMIGUES, DÍPTERS, LARVES D’ALTRES GRUPS I NIMFES AQUÀTIQUES. I fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és el millor sistema ja que no s’esborra amb l’alcohol), les dades de recol·lecció, que detallarem unes línies més avall.
– Un pot amb paper absorbent, ben impregnat d’acetat d’etil, i desprès d’uns 30 segons, les posem amb les ales plegades dins un triangle de paper de pergamí, és el millor mètode per a: LEPIDÒPTERS (papallones). En el sobret triangular anotarem les dades de recol·lecció, que detallarem unes línies més avall.
You must be logged in to post a comment.